Ja era hora.

Doncs sí, ja era hora que tinguéssim una pàgina web com Déu mana, tu. Una pàgina a l’ús, vaja, amb una interfície d’aquestes que en diuen friendly i una imatge una mica més actual. Perquè encara que la nostra música segueixi sent la mateixa, els temps canvien. I els clàssics estan molt bé per als amants dels cotxes antics o fins i tot per als amants del Jazz, però a la xarxa s’ha d’estar al dia, i amb la pàgina que portàvem anys arrossegant corríem el risc d’acabar inaugurant el vintage digital.

Però és que, a més, darrere d’aquella imatge visual gairebé anacrònica, de tant tronada, —que alguna ànima indulgent podria arribar a justificar per la mitjana d’edat dels membres de la banda— hi trobàvem un contingut ben magre. Quaranta-quatre anys d’història donen molt de sí, i era evident que no ens estàvem fent justícia a nosaltres mateixos, ni de lluny.

I és que per fer una web com Déu mana se n’ha de saber i, a més, és una pencada de mil dimonis. I aquí cadascú està per al que està i fa el que pot quan pot. I així anàvem, amb una sabata i una espardenya mirant de mantenir al dia una web obsoleta mentre el temps anava passant i ningú no hi posava remei. Sort que entre nosaltres n’hi ha que encara tenen seny. Va ser un d’aquests qui va prendre les regnes d’aquest tema inajornable i va posar el disseny i el muntatge de la pàgina en mans d’algú que sí que en sap d’això de fer webs. Al pobre incaut, em refereixo al nostre company amb seny, li va caure una feinada a sobre que no sé si se l’esperava, però el tio, com que a més de tenir seny és molt responsable, ha complit fins al final. Des d’aquí, company, et donem les gràcies.

Així que a partir d’ara sí. En un entorn gràfic ben pensat i fàcil d’entendre hi trobareu la nostra història, la recreació d’alguns dels millors moments de l’orquestra, la discografia, els músics, fotos de tots els temps i moltes coses més; però també un element que no hi pot faltar: el blog que inaugurem amb aquesta entrada. Esperem tenir la disciplina i el temps per anar-hi penjant comentaris de concerts, de discos, fotos, cròniques i tot allò que se’ns vagi acudint en relació a nosaltres, al nostre entorn i al Jazz en general. Un espai d’interacció, de discussió saludable, on qui vulgui pugui fer els seus comentaris públicament i on tots seguim aprenent, avançant i divertint-nos al voltant de La Locomotora Negra.